normalització

És necessària una normalització de la democràcia. Escric en català perquè és molt freqüent l'utilització d'aquest terme per a fer referència al procés pel qual la llengua aconsegueix això: ser normal. No vull entrar ara en discusions sobre aquest tema o sobre la política que es du a terme a Catalunya per a açò.
Només vull parlar de la necessitat que té el món, i en primer lloc el món occidental, de gaudir d'una democràcia real; no de democràcies de paper, de "pacotilla". La democràcia no s'aconsegueix amb una constitució i quatre paperetes cada quatre anys. La democràcia necessita de la gent, dels ciutadans, el poble, demos, i viceversa. No es pot parlar de democràcia sense gent.
Quan arriva a algun país l'esperada democràcia n'hi ha una eufòria col·lectiva que grita amb força lluitant per aquesta democràcia. He dit una perogrullada, però vull dir que després d'aquest ambient de festa la gent torna a la seua vida en la que quasi ningú vol tindre instaurada la política. I aquest és el gran error de la societat, pensar que tot està fet quan es proclama la constitució.
A Espanya tenim una constitució a la que podríem dir filla del Sistema Canovista. És una constitució a la anglesa en la que dos partits totalitaris es turnan al poder i la gent mira per a un altre lloc. On ningú, dins de la seua llibertat d'expressió, no pot dir res sobre la Corona, o sobre el propi sistema. La gent té por de deixar de rebre pals perque pot ser que vinga alguna cosa pitjor.